Club Bàsquet Alcúdia

[1983-1984] [1984-85] [1985-86] [1986-87] [1987-88] [1988-89] [1989-90] [1990-91] [1991-92] [1992-93] [1993-94] [1994-95] [1995-96] [1996-97] [1997-98] [1998-99] [1999-2000] [2000-2001] [2001-2002]

La història del bàsquet a Alcúdia va començar el llunyà any 1.983. Fins a aquella data, la ciutat no disposava ni de una sola pista de joc. Va ser per l'iniciativa del primer president del Club, Guillem Alomar, que en aquell temps desenvolupava el càrrec de regidor d'esports, a més d'Hisenda a l'Ajuntament d'Alcúdia, i que havia estat jugador de bàsquet en equips com el Sant Josep de Palma o Joventut Mariana de Sóller, que es va formar un equip per disputar un partit per les festes patronals de Sant Jaume. Aquell equip el formaven entre d'altres el propi Guillem Alomar, Joan Company i com a convidat el jugador del Reial Madrid, Rafel Rullàn. Aquest equip s'enfrontà a La Gloria de Tercera Divisió, essent la victòria per l'equip alcudienc, que d'aquesta manera començava la seva Història competitiva, encara que fos de manera amistossa. Aquest primer partit va ser jugat a la pista de l'escola pública d'Alcúdia, on va esser necessari instal·lar un parell de cistelles ja que no es disposava ni d'elles.  A rel d'aquest partit es va formar un equip juvenil amb joves del poble que varen prendre part per primera vegada en un torneig oficial de la Federació.  Al final de la temporada es va afegir un equip sénior que va disputar el torneig Jorge Juan.

Aquest primer contacte amb l'esport del bàsquet va animar a la gent i, sempre baix la guia de Guillem Alomar, se va construir durant l'estiu la pista descoberta de Ca Na Ferrera, on van començar a jugar els seus partits els equips del Club. Aquest, inicialment, es va formar com una branca del de futbol acollint-se als seus estatuts i participant en competició amb un equip senior que formaven jugadors del millor de l'illa, però que ja passaven molts d'ells els trenta. Entre aquests cal destacar a Joan Sastre, Pere Comes, Pep Borràs, Pere Cifre o Manolo Armendáriz. Això era la Temporada 1984-85.

La següent temporada, 1985-86, el club s'acaba d’estructurar i de la ma de Pere Cifre, ex-jugador internacional, se va crear una escola de bàsquet, al mateix temps que se crearen un equip preinfantil, un cadet masculí i un cadet femení a part de l'equip sènior que prengué part al campionat provincial. Aquest equip va quedar segon classificat darrera el Lluchmajor obtenint d'aquesta manera l'ascens a la Tercera divisió.

La temporada 1986-87, va significar la del debut a la Tercera Divisió amb el nom de Hidropark Alcúdia. L'equip sènior s'havia reforçat amb homes com Joan Alomar de La Glòria, Alejandro Segura del Lluchmajor o Biel Hurtado de La Salle de Palma, juntament amb joves de la base com Enric Gago o Miquel Llompart, essent l'entrenador-jugador Pere Cifre. L'equip ja va disputar els seus encontres al Pavelló Municipal cobert recentment inaugurat. Aquest primer any es va pagar un poc la inexperiència del Club i el quart lloc obtingut quedava bastant per davall de les reals possibilitats de l'equip.

Les categories inferiors varen sumar un equip infantil masculí, un juvenil femení i per primera vegada un equip de minibàsquet. L'escola de bàsquet començava a donar els seus fruits.

A la temporada 1987-88, l'objectiu fixat va ser ja l'ascens a la 2ª Divisió, una vegada passat l'any d'adaptació a la categoria. Se va reforçar l'equip amb un base com Oscar Escudero de l'Andratx i un pivot com Joan Jaume de La Glòria que supliren les baixes de Joan Company, fitxat per Sa Pobla, i la retirada de Pere Cifre. Sota la direcció tècnica de Pep Borràs, l’equip funcionava a la perfecció encapçalant la classificació durant tota la lliga fins que faltant només una jornada per acabar va perdre un increïble partit a la pista del Boscos de Ciutadella per 37 punts de diferència, essent l'avantatge que tenia, obtinguda a Alcúdia, de 31. Després d'aquesta derrota s'obtingué el segon lloc havent de disputar una promoció amb el representant de Catalunya, el Sant Adriá. Aquesta promoció, disputada a València, va representar un gran èxit per l'Hidropark Alcúdia, obtenint una inesperada victòria i el corresponent ascens a la 2ª divisió, després d'un memorable partit en el qual se perdia al descans per 19 punts de diferència i que se va guanyar per 5 punts. Només després de quatre anys de la seva creació, el club passava a esser el segon de l'illa i el primer de la part forana.

Evidentment, l'any següent l'equip va sofrir una profunda reestructuració, començant pel nom que passà a ser de GESA ALCUDIA. S’incorporaren jugadors tals com Jordi Sansó, procedent del Syrius Patronat, Manolo García i Pep Llabrés, de la Glòria, Xavier Nin del Sant Cugat i Fernando Villaldea del Tradehi d'Oviedo, començant com entrenador Pep Borràs juntament amb Pep Palmer. Els resultats no eren bons i aquests dos cediren el seu lloc a Joan Alemany a mitja temporada millorant un poc l'equip i aconseguint finalment i després de molts de patiments, conservar la categoria.

Malgrat això, el club donava mostres de disposar d'una bona estructura presentant un total de vuit equips inferiors i aconseguint per primera vegada disputar amb l'equip júnior una fase final de Balears, obtenint un valuós subcampionat.

La temporada següent, 1989-90, va representar la definitiva consolidació de l'equip a la Segona Divisió. Novament l'equip va ser renovat i amb els fitxatges de grans jugadors com Xisco Borràs, Xisco Paredes i Toni Villa del Syrius Patronat, de Manolo Sanemeterio i M.Angel Puigserver de La Glòria, se va aconseguir un bon equip aspirant a l'ascens. La temporada va ser bona però un parell de circumstàncies desafortunades van impedir que l'equip l'obtingués, demostrant si més no que estava a l'alçada dels millors equips de la Divisió, quedant classificat en tercer lloc per davant d'equips amb molts d'anys d'història.

També pel que fa a les categories inferiors el Club va demostrar un gran nivell presentant fins a onze equips obtenint quasi tots ells bons resultats.

Pel que fa a la temporada 1990-91, l'equip de Segona divisió va intentar novament l'ascens de categoria, mantenint l'estructura bàsica de l'equip. Les baixes varen ser Xavier Nin, Joan Alomar i Xisco Paredes. Les noves incorporacions varen venir marcades sobretot per un nom, Miquel Tarín, en aquells moments el pivot més gran d'Espanya amb 2 metres i 17 centímetres provinent del C.B.Cartagena. Aquest jugador, que ha estat internacional absolut en dues ocasions i que ha jugat a diversos equips de l'ACB, és sense dubte el més important que ha jugat mai a l'equip de GESA-ALCÙDIA. Malgrat aquesta important incorporació l'equip va quedar classificat en tercera posició, després de moltes jornades d'encapsalar en solitari la lliga, quedant novament a les portes de l'ascens.

Les grans alegries les varen donar l'equip Infantil masculí amb el seu subcampionat de Mallorca i l'equip Sènior femení que va quedar campió de Mallorca de Provincial. El bàsquet femení se començava a consolidar havent-se presentat 3 equips en competició.

A la temporada 1991-92, en el 1er.equip, se va fer una profunda reestructuració , quedant només de l'any anterior dos jugadors, Miquel Llompart i Joan Company. Dels nous fitxatges destaquen la tornada de Xavier Nin, Pablo Giménez del Prohaci, Adolfo Seguí, del CABA Albacete i Xisco Vila i Rafel Seguí de La Glòria. Miquel Tarín va començar la temporada però després de només un partit va ser fitxat per l'equip de Granada de la lliga ACB. El que l'any anterior havia estat el segon entrenador, Biel Monroig, va passar a ser el primer. Les aspiracions, un any més, eren d'ascens i per tercera temporada consecutiva se va quedar en la tercera plaça, la primera que queda fora de l'ascens.

Se varen presentar 9 equips de categories base destacant la tercera posició del Juvenils masculins al Grup 'A'. Un altre fet a destacar va ser la celebració del Torneig Ciutat d'Alcúdia per primera vegada en categoria cadet i infantil amb el F.C.Barcelona i el Reial Madrid com a convidats. Els nostres equips varen fer un paper molt destacat quedant els infantils en primera posició i els cadets en segona.

La temporada 1992-93, l'equip de Segona Divisió va fitxar fins a quatre jugadors, Biel Sastre i Pere Terrassa del Costa Calvià, David Polo, procedent del Joventut de Badalona juvenil i José Carlos Fernández, un jugador valencià que estava fent el servei militar a Palma. Els nous fitxatges no varen donar el fruit que s'esperava d'ells i l'equip no arribà mai a desenvolupar un joc que el permetés estar en les primeres posicions, fet que va motivar la dimissió de Biel Monroig que va ser substituït per Xisco Amengual en les darreres jornades. El canvi de tècnic no va sorgir l'efecte desitjat i l'equip va quedar al mig de la taula.

Però la gran alegria de la temporada la va donar l'equip Mini Femení entrenat per Bernat Cifre que va obtenir el Campionat de Mallorca, fet que mai s'havia aconseguit en categories inferiors.

La temporada 1993-94 estava prevista que fos la darrera que se disputava amb els equips catalans. Per aquest fet l'equip de Les Illes Balears que quedàs en millor posició assoliria l'ascens a la recentment creada Lliga EBA. En aquella lliga només hi havia dos equips balears, La Salle Maó i el GESA Alcúdia. Xisco Amengual, ajudat per Josep Lluis Alberola, va seguir com a primer entrenador, incorporant a l'equip a quatre jugadors provenints de la categoria Juvenil. Aquests eren Javi Valdivielso i Tolo Oliver de La Gloria, Guillem Montserrat del Patronat i Baltasar Triguero, un jugador inquero de 2'05 que venia del Cajabilbao, així mateix se va fitxar, provenint del desaparegut Prohaci, a Alberto Alzamora, un magnífic jugador internacional júnior i a Pere Mir del Patronat. Després d'anar tot l'any per davant La Salle, a la recta final de la lliga l'equip se va enfonsar, tal vegada per l'inexperiència dels jugadors o de la lesió de Alzamora que el va apartar de l'equip, quedant finalment en una vuitena posició per darrera de La Salle Maó que va pujar a la Lliga EBA. Va ser una gran oportunitat perduda.

Tampoc a les categories inferiors hi va haver ningú que destacàs per la seva classificació, però tots els equips es mantenien en les primeres posicions.

Ja arribam a la temporada 1994-95, la primera en la que la Lliga de Segona divisió se disputava només entre equips de les Illes. Aquest fet va fer que se ves un campionat molt igualat i amb molt d'interès per mor de la rivalitat entre els equips. L'equip va mantenir l'estructura de l'any anterior reforçat a darrera hora pel retorn de Joan Company i el de Angel Heredero, després d'haver jugat tres mesos a Alcúdia l'any anterior, provinent del Fuenlabrada i que havia estat format al F.C.Barcelona, havent jugat al primer equip i a altres de la Lliga ACB així com a totes les seleccions inferiors. També s'incorporà al primer equip el jugador de la casa Tià Sánchez. L'equip el va dirigir per primer cop Koldo Alonso. Després d'ocupar les primeres posicions durant tot l'any es va arribar a una darrera jornada on l'equip s'ho va jugar tot a la pista del Bàsquet Inca, un equip nou a la categoria però que s'havia reforçat molt bé. El partit se va veure envoltat d'una expectació mai vista a l'illa per un partit de bàsquet, la qual cosa va fer que se creas un ambient molt enrarit en contra del nostre equip, el qual el va afectar rendint molt per sota de les seves possibilitats. D'aquesta manera se tornava escapar l'ocasió d'anar a una fase d'ascens.

Les categories inferiors ens varen oferir la millor temporada fins el moment amb el campionat de Mallorca de l'equip infantil ocupant la tercera posició al campionat de Balears celebrat a Menorca i el subcampionat de Mallorca i de Balears de l'equip Júnior masculí només per darrera del Mallorca,B.C. que era una veritable selecció mallorquina.

La temporada va acabar amb dos homenatges. El primer d'ells als jugadors Xisco Paredes i Joan Company que se retiraven i el segon, totalment merescut, al President del Club, Guillem Alomar, la persona que havia fet possible que el Club de Bàsquet Alcúdia existís i hagués arribat a on era. Motius personals varen obligar-lo a deixar el càrrec al seu germà Joan Alomar.

La temporada 1995-96 va començar amb un fet tràgic que va marcar el nostre club i ho farà per sempre. A finals del mes d'Agost ens deixava Kim Costa després de patir un greu accident quan participava en una excursió a Cala Murta en les activitats del 'Viu l'estiu' de l'Ajuntament d'Alcúdia. La mort d'en Kim , fill adoptiu del jugador de Segona Xavi Nin i que havia de jugar aquella temporada a l'equip cadet, va ser una pèrdua tràgica que va commocionar tot el mon del bàsquet en general i a la societat alcudienca en particular. Mai no l'oblidarem.

Però la vida havia de seguir i l'equip de Segona s'enfrontava a una temporada en la que destacava el retorn a la banqueta de Biel Monroig. Les incorporacions foren les de Pedro de Ruz i Miquel Angel Barrios del Mallorca,BC, de Tomeu Fuster de Pollença, Alex Sánchez del Perles de Manacor i l'incorporació al primer equip de Gaspar Vera. La temporada no va ser bona i l'equip se va classificar pel primer grup gràcies a una victòria èpica a la pista del Jovent Alaior després de dues pròrrogues. De totes formes a la lligueta final només se va poder guanyar un partit quedant a l'última posició.

La mala temporada dels grans va tenir reflexe a les categories base on cap equip va assolir cap campionat només destacant la tercera posició de les minis femenines i els cadets masculins.

A la temporada 1996-97, l'equip de Segona Divisió s'havia reforçat amb Miquel Àngel Puigserver del Perles Manacor, Toni Fiol del Bàsquet Inca i els retorns de Xisco Borràs i de Pep Borràs a la banqueta. També destacar l'incorporació de Guillermo Reyes, Josep Cuevas i Joan Antoni Melero al primer equip. Amb ells tres ja eren cinc els jugadors sorgits dels equips base en el primer equip. L'equip després d'una fase regular bastant dolenta on se va classificar en tercera posició, va donar tota una lliçó al play-off eliminant sense cap problema al Ferreries (2-0) i remuntant el desavantatge de camp amb el S'Arenal primer (2-1) i arrasant contra tot pronòstic al Jovent d'Alaior després (2-0). D'aquesta manera l'equip després de molts d'anys d'intentar-ho s'havia proclamat Campió de Balears de Segona Divisió obtenint així el dret a anar a la Fase d'ascens a disputar a Navàs (Barcelona). En aquesta fase, la desgràcia en forma de lesió del jugador més important de l'equip, Xisco Borràs al primer partit, va fer que l'equip s'enfonsàs i quedàs en darrera posició.

A les categories inferiors també moltes alegries. En primer lloc l'ascens de categoria tant de l'equip Cadet femení com del Júnior Masculí. Destacar el Campionat de Mallorca obtingut per l'equip Sub-22 després de guanyar 29 partits consecutius quedant després en tercera posició al Campionat de Balears. I sobretot destacar l'èxit de l'equip Cadet masculí que se va proclamar Campió de Balears en el campionat disputat a Alcúdia. Un campionat envoltat després per la polèmica amb la inqualificable impugnació del resultat final per part del Sant Agustí que no va saber perdre. L'assistència a la fase de sector del Campionat d'Espanya ens va deparar l'enfrontament amb els equips Calasancio de La Rioja i , ni més ni menys, que el F.C.Barcelona. Després de guanyar clarament als de La Rioja el nostre equip va caure molt dignament contra l'equip que posteriorment se proclamaria campió d'Espanya per 39-75, un resultat que malgrat ser advers, passarà a l'Història del Club i que va tancar una gloriosa temporada 1996-97.

I així arribam a la temporada 1.997/98 que, sens dubte, va representar una fita històrica per el nostre Club. Fruit de la constant tasca amb les categories base, aquesta temporada el Club va aconseguir, apart de unes magnífiques classificacions de pràcticament tots els equips Base, entre els que cal destacar el subcampionat de Mallorca aconseguit per l'Equip Mini Masculí entrenat per Xavi Nin, una fita que, com ja em dit, es pot considerar històrica. Tots el equips federats masculins varen aconseguir els títols de Campions o Subcampions. En la història del Bàsquet de les Balears, i ja du més de seixanta anys, es la primera vegada que un Club de la Part Forana, i d'una Ciutat amb molts menys habitants que moltes d'altres de la Illa, te uns resultats esportius tant espectaculars. . L'Equip Júnior Masculí, entrenat per Miquel Ballester, brillantment es va proclamar Campió de Mallorca. Després, i sense perdre cap partit, Campió de les Balears representant a la nostra Comunitat a la fase de Sector del Campionat d'Espanya, que es va disputar a Alcúdia, on va tenir una brillant actuació, essent vençut únicament per equips del potencial del F.C. Barcelona, en el qual jugaven 3 dels jugadors que el Juliol de 1.999 se varen proclamar campions del Mon júnior, Joan Carles Navarro, Pau Gasol i Francesc Cabeza , que es va proclamar Campió d'Espanya i el Anway Saragossa, guanyant al campió Navarrés , el San Cernín de Pamplona, obtenint el tercer lloc del seu grup. L'organització d'aquest Campionat de Sector Júnior Masculí, feta per la Federació de Bàsquet de les Illes Balears, amb la col·laboració del nostre Club, va resultar modèlica, ajudant el fet de que el Pavelló s'omplí cada jornada per veure els partits del nostre equip, partits que es varen donar en directe tant per Alcúdia Radio com per la Televisió d'Alcudia, el que també era la primera vegada en el Bàsquet de base. L'Equip Sub 22 masculí, entrenat per Joan Alomar, aconseguí el subcampionat, tant de Mallorca com de les Balears, i tan sols el basquetaverage el va privar d'aquest darrer títol, fent una campanya realment molt bona, i molt especialment per el fet de que en tot moment tres o quatre jugadors d'aquest Equip formaren part a tots el partits del primer equip de II Divisió nacional. L'Equip Provincial Masculí, també dirigit per Joan Alomar, es va proclamar brillantment Campió de Mallorca, amb una diferència aclaparadora damunt els altres equips, aconseguint l'ascens a la categoria de Primera Autonòmica, on jugarà la propera temporada. Finalment el primer equip de II Divisió Nacional, a càrrec de Miquel Ballester, es proclamà, novament i per segon any consecutiu, Campió de les Balears, guanyant cinc del sis partits de la fase final, i acudint a la Fase d'Ascens a Lliga EBA, feta a Sabadell, on va obtenir el cinquè lloc final, essent pràcticament la meitat de membres d'aquest equip jugadors alcudiencs i formats, totalment o en la major part de la seva carrera esportiva, al propi Club.

La temporada 1.998/99 novament donà uns resultats totalment positius per el nostre Club, ja que l'equip de II Divisió Nacional, per tercer any consecutiu es proclamà Campió de les Balears, assolint l'Ajuntament d'Alcúdia, amb la col·laboració dels membres del nostre Club la fase d'ascens a Lliga E.B.A. Aquesta fase, que representà un èxit pel que fa a l'organització i el desenvolupament del campionat, amb bona assistència de públic i transmissió dels partits en directe tant per Alcúdia Ràdio com per Televisió d'Alcúdia, no resultà esportivament favorable al nostre Equip que, en un final de partit molt dolent va perdre el primer dia contra el "Santurtzi", i després contra el Campió de Catalunya el "Prat" i malgrat guanyar al "Martorell", que es classifica segon de la fase obtenint l'ascens, ens va deixar novament fora de l'ambicionada categoria de la EBA. A l'esmentat equip novament es va augmentar la presencia de jugadors sortits del nostre Club, essent aquest any 8 dels integrants del primer equip jugadors alcudiencs o formats esportivament al nostre Club, quantitat que augmentarà a 10 en la propera temporada, el que fa que pensem estam en el camí correcte. Aquest equip també guanyà la Copa Mallorca. El nostre segon equip, el de la categoria de primera autonòmica, format bàsicament pels jugadors de les categories de sub-22 i júniors que no jugaven el mateix diumenge amb l'equip de II Divisió, va fer una molt digna temporada, assolint finalment una bona classificació entre els primers d'aquesta categoria. El segon èxit vengué de la ma dels Sub-22 que es proclamaren brillantment campions de Mallorca i també campions de les Balears. Aquest equip dirigit per Joan Alomar, va guanyar aquests dos campionats sense perdre un sol partit en tota la temporada, essent l'únic Equip federat de Mallorca que es va mantenir imbatut durant tota la temporada, malgrat aquest equip disposava de molt pocs jugadors, completats amb els jugadors de la categoria júnior. Novament els nostres júniors masculins, dirigits al igual que el primer equip per Miquel Ballester, es tornaren a proclamar campions de Mallorca i campions de les Balears, després d'un campionat molt dur i dificultós, ja que lluitaven especialment contra el "Bàsquet Inca", que havia format una autentica selecció dels millors jugadors de Mallorca, exceptuant els nostres evidentment, amb l'únic objectiu de fer primers. A la fase final del campionat de Mallorca el nostre equip es va proclamar campió de forma clara, perdent tan sols a la pista del La Salle de Palma i dominant amplament tant la resta dels partits com al "Bàsquet Inca", assolint amb el triomf a la pista d'aquest darrer equip esmentat el campionat de Mallorca. La fase final del campionat de Balears, feta també a Alcúdia, al igual que la del campionat de Balears de Sub-22, resultà molt emocionant, amb les graderies plenes de gom a gom, i amb triomf final pel nostre equip. Novament acudírem com a representants de la nostra Comunitat al sector del Campionat d'Espanya, on els nostres júniors donaren la cara i lluitaren contra uns equips que són ja habituals pels nostres jugadors, es a dir el Anway Saragossa i, aquest pic, el Joventut de Badalona ja que el F.C. Barcelona estava a l'altre grup, i novament vàrem perdre amb tota dignitat contra aquests grans equips, essent el Joventut de Badalona el que al final es proclamà Subampió d'Espanya. Les nines del Júnior femení, dirigides per Christian Ochogavía, també ens donaren alegries, ja que en el seu primer any, motiu per el que varen jugar al grup B obtingueren l'ascens al Grup "A".

La temporada 1999-2000 es planificà com un any de transició per el que fa al primer equip, fent una aposta que molts consideraren molt arriscada, ja que s'incorporaren definitivament a aquest equip fins a sis joves jugadors de la pedrera del club i, lo que molts pensaven seria una important pèrdua de potencial esportiu no fou així, ja que juntament amb el jugadors mes veterans l'equip va respondre per damunt del que s'esperava degut a la joventut i a la inexperiència de molts dels seus jugadors, i tan sols fou superat per el Jovent d'Alaior i el Muro, equips que s'havien reforçat molt i amb homes d'importància, quedant classificat com a tercer, amb opcions fins a la darrera jornada d'obtenir el sub-campionat.

En els equips de base del club la gran alegria la donà l'equip infantil masculí, que rera l'obtenció de forma aclaparadora del campionat de Mallorca, es proclamà a Eivissa sub-campió de les Balears, i com que l'equip campió el Sant Agustí anava al Campionat d'Espanya de centres escolars, el nostre equip estava classificat per anar al Campionat d'Espanya d'equips federats, que es va fer a la Ciutat d'Alsásua a Navarra. Com de costum, novament ens trobarem amb els habituals rivals, en aquesta ocasió el FC Barcelona, el Anway Saragossa i el Campió de Navarra el Ursulinas. Quasi al mateix temps d'arribar a destí ja es va jugar contra el campió Navarrés, al qui es va guanyar rera un partit molt disputat, i quasi al final del mateix, esperant per al dia següent l'enfrontament amb el Anway Saragossa, al que sempre s'havia plantat cara, emperò sens poder guanyar mai.  A un pavelló amb molta expectació, i amb el públic d'Alsásua animant al nostre equip, sens dubte per ésser l'equip d'una petita ciutat al igual que la ciutat d'Alsásua, i la mes petita entre tots els participants, el nostre equip comença el partit molt nerviós, arribant al descans amb un desavantatge de 15 punts que semblava impossible de superar, emperò en una segona part molt brillant es remuntà el partit arribant als minuts final amb igualtat, minuts on es jugà de forma extraordinària i amb molta d'intel·ligència per administrar els tres punts que teníem a favor aconseguit al final guanyar de cinc punts, i per primera vegada, al Anway de Saragossa, la qual cosa ens donava la classificació per jugar el partit per el tercer i quart lloc, no cal dir que el pavelló es convertí en una festa, celebrant el que era una classificació històrica per el nostre Club. El partit contra el fantàstic equip del FC Barcelona fou un premi per els jugadors, jugant tots ells a l'espera del darrer partit contra l'Hospitalet, un equip superior al nostre, si be també ho era el Anway, emperò la tensió del partit, ja que el guanyador es classificava per a les finals absolutes del Campionat d'Espanya i la lesió d'un dels mes importants jugadors que gairebé va poder estar en pista un sol quart, va fer que els nostres jugadors no juguessin al mateix nivell dels dies anteriors, perdent al final el partit i quedant al final en un molt meritori quart lloc del sector.

La resta d'equips base del Club, seguiren donant mostres de la seva força, classificant-se tots ells antre els primers de les distintes categories.

La temporada 2000-2001 va representar la consolidació definitiva pel que fa a que la pràctica totalitat de jugadors del primer equip siguin jugadors sortits de la pedrera del Club, i tots ells Alcudiencs o formats quasi totalment al Club.  

L'equip, sota la direcció de Marcel·lí Got, va respondre a les expectatives que es tenien, malgrat una sèrie de partits dolents ens va deixar un regust amarg, ja que el perdre amb tres equips molt inferiors ens ha privat de lluitar pel títol fins al darrer moment. En qualsevol cas i donada la joventut de quasi tots els jugadors i la manca d’experiència a la categoria , així com el fet d’haver guanyat als equips que han quedat davant, fan que valorem molt positivament el tercer lloc obtingut que obri un camí de millora pels propers anys.

La gran alegria de la temporada va correspondre als equips femenins, el Cadet Femení dirigit per Jaume Alomar se va proclamar campió del Grup “B” amb un sol partit perdut, demostrant clarament que tenien nivell per fer un gran paper al grup “A”, on els hi corresponia jugar de no haver-hi mediat una absolutament incomprensible mida federativa, feta com un experiment que afortunadament ha durat molt poc, motivat pel caprici de l’anterior secretari tècnic de la Federació. Aquest equip també va guanyar el torneig fet a Eivissa, amb equips de les Illes i de la península on va ésser convidat.

I el segon gran èxit vingué també de la ma de les nines, el júnior femení de Bernat Cifre i Christian Ochogavía, també va obtenir el títol de campiones del grup “B” ascendint al grup “A”, havent perdut també un sol partit en tota la temporada.

La resta d’equips base del Club, van seguir donant mostres de la seva força, classificant-se tots ells antre els primers de les distintes categories.

 La temporada 2001-2002 l'equip va passar a denominar-se GOLF ALCANADA ALCÚDIA després de molts d'anys amb GESA. 

Se va consolidar un poc mes la trajectòria a la primera divisió dels nostres joves jugadors.  Les cares noves foren Jaume Llobera, base inquero provenint de Sa Pobla, Alex Gil de La Salle de Palma i la tornada a casa de 'Cuco' Cifre després de 10 anys d'haver-se'n anat a viure a Barcelona. La lesió a final de temporada de Toni Vallespir va motivar el fitxatge de Miquel Àngel Riera, pivot de l'Artà de autonòmica.

Es va començar amb moltes dificultats tant per a seguir els entrenaments com per la dimissió de l’entrenador Marcel·lí Got abans de començar. Davant això el segon entrenador Amador Miranda es va fer càrrec de l’equip essent la gran revelació de la categoria fent una molt bona temporada. Aquell any el Muro havia format, a cop de talonari, un equip amb quasi tots els millors jugadors de la categoria i al final obtenien el títol, si be el nostre equip va ser l’únic capaç de guanyar-li tres dels sis partits jugats, la nota negativa es que, un any mes, la pèrdua de partits amb equips teòricament mes dèbils va marcar la temporada, on si be l’obtenció del títol era molt difícil, ens va privar d'ocupar el segon lloc ja que el tercer lloc, si bé no es dolent, no omple les nostres aspiracions. La nota positiva es la consolidació del joves jugadors del Club on destacà el debut a la categoria de tres jugadors en edat cadet Josep Tomas, Miquel Cladera i Antoni Llobera.

Els equips base varen seguir fent un bon treball, traduït després en bon joc, destacant especialment l’equip de primera autonòmica dirigit per Joan Alomar, brillant campió de Mallorca de forma aclaparadora i el júnior masculí de Toni Vallespir campió del grup B i per tant ascendit al grup A. La resta d’equips varen complir amb les expectatives de cada un d’ells estant la majoria als llocs de privilegi de les respectives categories, destacant especialment els infantils masculins de Xavi Nin i els mini masculins de Rafel Vilanova.